La dansa serveix com a teràpia per desinhibir prejudicis que ens acompanyen, generalment des de la infància. No importa l’edat, sinó la necessitat de treure a la superfície els sentiments que portem a dins. La seva pràctica neteja el nostre interior amb la particularitat de què, al mateix temps, fem exercici, ens divertim i recreem.

Als nens, la dansa els serveix com a reforç acadèmic, accelera, sens dubte, la capacitat d’aprenentatge a l’escola dels estudis formals i sensibilitza, per sempre l’enteniment de totes les arts.

Estimula l’esperit del nen que acaba entenent l’esforç i la satisfacció que suposa emprendre un projecte personal amb el cos (element primari de desenvolupament de la intel·ligència i el caràcter humà) que, a la fi, es farà realitat en escena, mostrant el treball als pares i a tot un públic que representa la societat.

La dansa és matemàtica pura, filosofia, música, poesia, sensibilitat. En definitiva, la formació de la ment, el cos i l’esperit.